Creiem que l’exercici de menjar i beure amb una ampolla de vi i la taula ben parada pot ser més eloqüent que qualsevol discurs de marca. Perquè hi ha qui concep el vi com una cosa solemne, ritualitzada, embolcallada de fórmules. Però des de la nostra perifèria rural, nosaltres preferim posar-lo a taula com un element més de la dieta mediterrània. Com hem fet sempre. Per necessitat. Per plaer. No pas com a ritu protocol·lari, sinó com a expressió genuïna d’hospitalitat. A Ca l’Eugeni sempre tenim la porta oberta de bat a bat. Literalment i literària.

A casa nostra hi ha qui cuina, qui escriu, qui dona menjar als pollastres, qui poda o qui remena ampolles: tots formem part del mateix impuls de comprendre, d’intervenir poc i de celebrar molt. No tenim horaris. Si truques, obrim. La porta sempre està oberta perquè ens agrada vagarejar a estones, tastar els vins directament del dipòsit, parlar del temps, o afegir plats a taula amb un tres i no res. Ca l’Eugeni no és un celler. No només. És casa nostra. Una invitació a quedar-se una mica més. Benvinguts, passeu, passeu.